ligo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɪ.ɡoː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu leyǵ- («unir»).

Verb

ligō ‎(1a present^?), ligās ‎(2a present), ligāre ‎(infinitiu), ligāvī ‎(perfet), ligātum ‎(supí)

1. unir, jo uneixo
2. ajuntar, jo ajunto
3. lligar, jo lligo

Nom

ligō m. ‎(genitiu ligōnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ligō	ligōnēs
Vocatiu	ligō	ligōnēs
Acusatiu	ligōnem	ligōnēs
Genitiu	ligōnis	ligōnum
Datiu	ligōnī	ligōnibus
Ablatiu	ligōne	ligōnibus

1. aixada