lider

Potser volíeu: líder

Català

• Anagrama: delir

Verb

li·der

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de liderar

Basc

Nom

lider anim.

Declinació Nom comú animat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu lider liderra liderrak Ergatiu liderrek liderrak liderrek Datiu liderri liderrari liderrei Genitiu liderren liderraren liderren Comitatiu liderrekin liderrarekin liderrekin Benefactiu liderrentzat liderrarentzat liderrentzat Instrumental liderrez liderraz liderrez Partitiu liderrik - - Prolatiu lidertzat - - Causal liderrengatik liderrarengatik liderrengatik Locatius Inessiu liderrengan liderrarengan liderrengan Ablatiu liderrengandik liderrarengandik liderrengandik Al·latiu liderrengana liderrarengana liderrengana Terminatiu liderrenganaino liderrarenganaino liderrenganaino Al·l. direcional liderrenganantz liderrarenganantz liderrenganantz Gen. locatiu liderrenganako liderrarenganako liderrenganako

1. líder

Romanès

• Pronúncia: /ˈli.der/

• Etimologia: De l'anglès leader.

Nom

lider m. ‎(plural lideri)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	lider	niște	lideri
Gen. dat.	unui	lider	unor	lideri
Definit
Nom. acc.	liderul		liderii
Gen. dat.	liderului		liderilor
Vocatiu	liderule lidere		liderilor

1. líder