libo

Potser volíeu: libò

Català

Verb

libo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de libar.

Miscel·lània

• Síl·labes: li·bo (2)

Italià

Verb

libo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de libare

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈliː.boː/
• Etimologia: De lībum.

Verb

lībō ‎(1a present^?), lībās ‎(2a present), lībāre ‎(infinitiu), lībāvī ‎(perfet), lībātum ‎(supí)

1. xarrupar, jo xarrupo, tastar
2. libar, oferir una libació als déus

Derivats

• lībāmen
• lībāmentum
• lībātiō
• lībātor
• lībātōrium

Nom

lībō

1. datiu singular de lībum
2. ablatiu singular de lībum