libel

Català

• Pronúncia: /ɫiˈβɛɫ/
• Rimes: -ɛl

• Etimologia: Del llatí libellus, segle XIII.
• Anagrama: Bellí

Nom

li·bel m. ‎(plural libels)

1. La certificació que presentaven els libel·làtics.
2. Petició, pediment, memorial.

Compostos i expressions

• Libel de repudi: L'escriptura de divorci que dirimia el matrimoni dels jueus, i que la llei de gràcia no admetia; escriptura amb què el marit repudiava a la seva muller.
• Libel difamatori o infamatori: escrit contra algú, injuriós.

Variants

• (arcaismes) libello, libel·lo

Derivats

• libel·làtic, libel·lista.

Traduccions

Certificació dels libel·làtics

• Castellà: libelo ^(es)

• Llatí: libellus ^(la)

Petició

• Castellà: libelo ^(es)

• Llatí: supplex ^(la) libellus

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot