laxo

Català

Verb

laxo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de laxar.

Miscel·lània

• Síl·labes: la·xo (2)
• Anagrames: xalo, xola

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈlak.so/

Americà: alt /ˈlak.s(o)/, baix /ˈlak.so/

• Rimes: -akso

Verb

laxo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb laxar

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈlaks.oː/
• Etimologia: Derivat de laxus.

Verb

laxō ‎(1a present^?), laxās ‎(2a present), laxāre ‎(infinitiu), laxāvī ‎(perfet), laxātum ‎(supí)

1. amollar
2. estendre
3. relaxar, reblanir

Derivats

• laxāmentum
• laxātiō
• laxātīvus
• relaxō

Adjectiu

laxō

1. datiu masculí singular de laxus
2. datiu neutre singular de laxus
3. ablatiu masculí singular de laxus
4. ablatiu neutre singular de laxus