lapidare

Potser volíeu: lapidaré

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /la.piˈdaː.re/
• Etimologia: Del llatí lapidāre.

Verb

lapidare trans.

1. lapidar, apedregar
2. (figuradament) censurar

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	lapidare			avere lapidato
gerundi	lapidando			avendo lapidato
participi	lapidante			lapidato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	lapido	lapidi	lapida	lapidiamo	lapidate	lapidano
imperfet	lapidavo	lapidavi	lapidava	lapidavamo	lapidavate	lapidavano
passat	lapidai	lapidasti	lapidò	lapidammo	lapidaste	lapidarono
futur	lapiderò	lapiderai	lapiderà	lapideremo	lapiderete	lapideranno
condicional	lapiderei	lapideresti	lapiderebbe	lapideremmo	lapidereste	lapiderebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	lapidi	lapidi	lapidi	lapidiamo	lapidiate	lapidino
imperfet	lapidassi	lapidassi	lapidasse	lapidassimo	lapidaste	lapidassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		lapida, non lapidare	lapidi	lapidiamo	lapidate	lapidino

Miscel·lània

• Síl·labes: la·pi·dà·re (4)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /la.pɪˈdaː.rɛ/

Verb

lapidāre

1. infinitiu del present actiu de lapidō
2. segona persona singular del present de l'imperatiu passiu de lapidō
3. segona persona singular del present d'indicatiu passiu de lapidō