laedo

De Viccionari


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈlaj.doː/
  • Etimologia: D'origen desconegut, potser de la mateixa arrel indoeuropea que va crear en grec antic el terme λίθος ‎(líthos, «pedra»); o potser de l'arrel indoeuropea que va donar en noruec antic lǫstr ‎(«dany, ferida») i en grec λαιδρός ‎(laidrós, «agosarat»).

Verb[modifica]

laedō ‎(1a present?), laedis ‎(2a present), laedere ‎(infinitiu), laesī ‎(perfet), laesum ‎(supí)

  1. ferir, lesionar, atemptar
    laesa majestas
    Atemptar contra el sobirà.
  2. trair, jo traeixo
    Fidem laedere.
    Trair la fe, les creences.
  3. acusar
    Testis laedit Pisonem.
    Els testimonis han acusat a Pisó.

Derivats[modifica]