Vés al contingut

laedo

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈlaj.doː/
  • Etimologia: D'origen desconegut, potser de la mateixa arrel indoeuropea que va crear en grec antic el terme λίθος (líthos, «pedra»); o potser de l'arrel indoeuropea que va donar en noruec antic lǫstr («dany, ferida») i en grec λαιδρός (laidrós, «agosarat»).

Verb

[modifica]

laedō (1a present?), laedis (2a present), laedere (infinitiu), laesī (perfet), laesum (supí)

  1. ferir, lesionar, atemptar
    laesa majestas
    Atemptar contra el sobirà.
  2. trair, jo traeixo
    Fidem laedere.
    Trair la fe, les creences.
  3. acusar
    Testis laedit Pisonem.
    Els testimonis han acusat a Pisó.

Derivats

[modifica]