lacrar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ɫəˈkɾa/
Occidental: nord-occidental /ɫaˈkɾa/, valencià /ɫaˈkɾaɾ/

Verb[modifica]

lacrar trans.

  1. Tancar, segellar amb lacre una carta, un document, etc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: lacro, lacra, lacrem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: la·crar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /laˈkɾaɾ/
  • Etimologia: [1] De lacre. [2] De lacra.

Verb[modifica]

lacrar trans. ‎(present lacro, passat lacré, futur lacraré)

  1. lacrar
  2. tarar (causar una xacra)