labiodental

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˌɫa.βi.u.ðənˈtaɫ/, balear /ˌɫa.bi.o.ðənˈtaɫ/, /ˌɫa.bi.u.ðənˈtaɫ/

Occidental: /ˌɫa.βi.o.ðenˈtaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del prefix labio- i dental, segle XX.

Adjectiu

labiodental inv. ‎(plural labiodentals)

1. (anatomia) Dels llavis i les dents.
2. (fonètica) Articulat amb el llavi inferior i les incisives superiors.

   En català són labiodentals les consonants /f/ i /v/.

Sinònims

• (anatomia, fonètica) dentilabial

Variants

• (fonètica) llabidental

Traduccions

Fonètica

• Àrab: شَفَوِيّ أَسْنَانِيّ ^(ar) ‎(literalment «labial dental»)
• Armeni: շրթնատամնային ^(hy) ‎(xrtnatamnaïin)
• Anglès: labiodental ^(en)
• Castellà: labiodental ^(es) inv.
• Finès: labiodentaalinen ^(fi)
• Francès: labiodental ^(fr) m., labio-dental ^(fr) m., dentolabial ^(fr) m. (antic)
• Gal·lès: gwefus-ddeintiol ^(cy)
• Georgià: კბილბაგისმიერი ^(ka) ‎(kbilbaguismíeri), დენტოლაბიალური ^(ka) ‎(dentolabiàluri), ლაბიოდენტალური ^(ka) ‎(labiodentàluri)

• Grec: χειλοδοντικός ^(el) m. ‎(khilodondikós)
• Islandès: tannvaramæltur ^(is)
• Irlandès: liopa-dhéadach ^(ga)
• Italià: labiodentale ^(it) inv.
• Japonès: 唇歯 ^(ja) ‎(shinshi)
• Rus: гу́бно-зубно́й ^(ru) ‎(gubno-zubnoi), ла́биодента́льный ^(ru) ‎(labiodentalni)
• Serbocroat: zubni usnenici ^(sh) (llatí)
• Suec: labiodental ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: la·bi·o·den·tal (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB