lóbrego

De Viccionari


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈlo.βɾe.ɣo\
Americà: alt /ˈlo.bɾe.ɡo/, baix \ˈlo.βɾe.ɣo\
  • Rimes: -obɾeɡo
  • Etimologia: Existeixen dues propostes sobre l'origen d'aquest terme:
Derivat del llatí lubricus ‎(«lliscós, enganyós, incert, perillós»).[1]
Procedent del llatí lugŭbre ‎(«planyent, molt trist»), derivat del verb lucŭbrare ‎(«fer coses amb llum artificial»).[2]

Adjectiu[modifica]

lóbrego m. ‎(femení lóbrega, plural masculí lóbregos, plural femení lóbregas)

  1. llòbrec

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ló·bre·go (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Proposat per Joan Corominas en "Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana"
  2. Proposat per Meyer-Lübke i per Wartburg. Vegeu "Diccionari, català, valencià, balear"[1]