lägga

De Viccionari


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈ²lɛɡa/
  • Etimologia: Del suec antic læggia, del nòrdic antinc leggja, com també el danès lægge, el noruec bokmål legge i nynorsk legge / legga / leggje / leggja, l'islandès leggja i el feroès leggja. D'un protogermànic *lagjaną (cf. alt alemany legen, neerlandès leggen, anglès lay), forma causativa de *ligjaną («jaure»). En última instància de l'arrel protoindoeuropea *legʰ- («jaure, restar estirat»), de la qual deriva, per exemple, el llatí lectus («llit»).

Verb[modifica]

lägga ‎(present lägger, pretèrit lade o la, supí lagt, imperatiu lägg)

  1. posar, coŀlocar (específicament en posició horitzontzal)
  2. posar, ficar
  3. ajeure, fer estirar
  4. lägga sig (reflex) ajeure's, estirar-se
  5. allitar-se, anar-se'n al llit
  6. pondre

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]