koiné

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kojˈne/
• Rimes: -e
• Etimologia: Del grec antic κοινή ‎(koinḗ, «comuna»).

Nom

koiné f. ‎(plural koinés)

1. (històric) Llengua grega comuna de l’època hel·lenística basada en el grec àtic.
2. Llengua comuna i uniforme en un territori.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: koine ^(en)
• Castellà: koiné ^(es)

• Francès: koinè ^(fr)
• Italià: koinè ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: koi·né (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC