justeig

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

justeig

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de justejar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: jus·teig (2)
  • Heterograma de 7 lletres (egijstu)
  • Anagrames: justegi, justegí