judico

Català

Verb

judico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de judicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ju·di·co (3)
• Heterograma de 6 lletres (cdijou)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈjuː.dɪ.koː/

Verb

jūdicō ‎(1a present^?), jūdicās ‎(2a present), jūdicāre ‎(infinitiu), jūdicāvī ‎(perfet), jūdicātum ‎(supí)

1. variant de iūdicō.