jaqueta

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ʒəˈkɛ.tə/, balear /ʒəˈcə.tə/, /ʒəˈkɛ.tə/

Occidental: nord-occidental /ʒaˈke.ta/, valencià /d͡ʒaˈke.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del francès jaquette ‎(«mena de capa o bata ajustada molt popular entre els camperols francesos de l'edat mitjana»), segle XV, diminutiu de jaque ‎(«jaca, gec»), del nom propi Jacques ‎(«Jaume»), sobrenom per a referir-se als camperols francesos de la revolta del 1358, perquè Jacques era el seu sant patró i un nom molt comú.

Nom

ja·que·ta f. ‎(plural jaquetes)

1. Peça de vestir amb mànigues que cobreix el tronc i oberta de davant.
2. (valencià, Aragó) americana

Traduccions

Traduccions: jaqueta

• Anglès: jacket ^(en)
• Castellà: chaqueta ^(es)
• Francès: veste ^(fr)

• Italià: giacca ^(it)
• Alemany: Jacke ^(de)
• Portuguès: jaqueta ^(pt)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /xaˈke.ta/, meridional /haˈke.ta/

Americà: alt /x(a)ˈke.ta/, baix /haˈke.ta/, austral /xaˈke.ta/

Nom

ja·que·ta f. ‎(plural jaquetas)

1. (peixos) mussola vera

Vegeu també

• jaqueta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.