jaqueta

Potser volíeu: JAQUETA

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ʒəˈkɛ.tə/, balear /ʒəˈcə.tə/, /ʒəˈkɛ.tə/

Occidental: nord-occidental /ʒaˈke.ta/, valencià /d͡ʒaˈke.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del francès jaquette ‎(«mena de capa o bata ajustada molt popular entre els camperols francesos de l'edat mitjana»), segle XV, diminutiu de jaque ‎(«jaca, gec»), del nom propi Jacques ‎(«Jaume»), sobrenom per a referir-se als camperols francesos de la revolta del 1358, perquè Jacques era el seu sant patró i un nom molt comú.

Nom

ja·que·ta f. ‎(plural jaquetes)

1. Peça de vestir amb mànigues que cobreix el tronc i oberta de davant.
2. (valencià, Aragó) americana

Traduccions

Traduccions: jaqueta

• Alemany: Jacke ^(de)
• Anglès: jacket ^(en)
• Àrab: جَاكِيت‎ ^(ar) m.
• Belarús: ку́ртка ^(be) f. ‎(kurtka)
• Castellà: chaqueta ^(es)
• Coreà: 재킷 ^(ko)
• Danès: jakke ^(da) c.
• Eslovac: bunda ^(sk) f.
• Eslovè: jakna ^(sl) f.
• Esperanto: jako ^(eo)
• Feroès: jakki ^(fo) m.
• Finès: takki ^(fi)
• Francès: veste ^(fr)
• Gallec: chaqueta ^(gl) f.
• Georgià: ქურთუკი ^(ka) ‎(kúrtuki)
• Irlandès: seaicéad ^(ga) m.
• Islandès: jakki ^(is) m.
• Italià: giacca ^(it)

• Japonès: ジャケット ^(ja)
• Letó: jaka ^(lv) f.
• Llengua de signes catalana: JAQUETA ^(csc)
• Macedoni: јакна ^(mk) f.
• Mongol: хүрэм ^(mn)
• Neerlandès: jas ^(nl) m.
• Noruec: jakke ^(no) m. f.
• Persa: ژاکت‎ ^(fa)
• Polonès: kurtka ^(pl) f.
• Portuguès: jaqueta ^(pt)
• Romanès: geacă ^(ro) f.
• Rus: ку́ртка ^(ru) f. ‎(kurtka)
• Serbocroat: јакна ^(sh), jakna ^(sh)
• Suec: jacka ^(sv) c.
• Turc: ceket ^(tr)
• Txec: bunda ^(cs) f.
• Ucraïnès: ку́ртка ^(uk) f. ‎(kurtka)
• Xinès: 夾克 ^(zh) ‎(夹克, jiākè)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /xaˈke.ta/, meridional /haˈke.ta/

Americà: alt /x(a)ˈke.ta/, baix /haˈke.ta/, austral /xaˈke.ta/

Nom

ja·que·ta f. ‎(plural jaquetas)

1. (peixos) mussola vera

Vegeu també

• jaqueta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.