jònic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒɔ.nik/, occidental /ˈd͡ʒɔ.nik/
• Rimes: -ɔnik
• Etimologia: [1] Del llatí Iōnicus, del grec antic Ἰωνικός ‎(Iōnikós), de Ἰωνία ‎(Iōnía, «Jònia») o Ἰώνιος ‎(Iṓnios), de Ἴων ‎(Íōn, «joni»), per etimologia popular de Ἴων ‎(Íōn, «Ió») l'heroi epònim dels jonis.
• Etimologia: [2] Del llatí Iōnius, del grec antic Ἰόνιος ‎(Iónios), per etimologia popular de Ἰώ ‎(Iṓ, «Io») perquè es deia que havia travessat la Mar Jònica.

Adjectiu

jònic m. ‎(femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)

1. Relatiu a, o de Jònia o els jonis.
2. Relatiu a, o de l'ordre jònic.

Traduccions

Relatiu a Jònia o als jonis

• Anglès: Ionic ^(en)
• Castellà: jónico ^(es)
• Francès: ionique ^(fr)
• Italià: ionico ^(it)

Nom

jònic m. ‎(només en singular)

1. Dialecte del grec antic originari de l’antiga Jònia.

Traduccions

Dialecte del grec antic

• Anglès: Ionic ^(en)
• Castellà: jónico ^(es) m.
• Francès: ionique ^(fr) m.
• Italià: ionico ^(it) m.

Adjectiu

jònic m. ‎(femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)

1. Relatiu a, o de la mar Jònica.

Miscel·lània

• Síl·labes: jò·nic (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC