jònic

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ.nik/, occidental /ˈd͡ʒɔ.nik/
  • Rimes: -ɔnik
  • Etimologia: [1] Del llatí Iōnicus, del grec antic Ἰωνικός ‎(Iōnikós), de Ἰωνία ‎(Iōnía, «Jònia») o Ἰώνιος ‎(Iṓnios), de Ἴων ‎(Íōn, «joni»), per etimologia popular de Ἴων ‎(Íōn, «») l'heroi epònim dels jonis.
  • Etimologia: [2] Del llatí Iōnius, del grec antic Ἰόνιος ‎(Iónios), per etimologia popular de Ἰώ ‎(Iṓ, «Io») perquè es deia que havia travessat la Mar Jònica.

Adjectiu[modifica]

jònic m. ‎(femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)

  1. Relatiu a, o de Jònia o els jonis.
  2. Relatiu a, o de l'ordre jònic.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

jònic m. ‎(només en singular)

  1. Dialecte del grec antic originari de l’antiga Jònia.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

jònic m. ‎(femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)

  1. Relatiu a, o de la mar Jònica.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: jò·nic (2)

Vegeu també[modifica]