jònic
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ.nik/, occidental /ˈd͡ʒɔ.nik/
- Rimes: -ɔnik
- Etimologia: [1] Del llatí Iōnicus, del grec antic Ἰωνικός (Iōnikós), de Ἰωνία (Iōnía, «Jònia») o Ἰώνιος (Iṓnios), de Ἴων (Íōn, «joni»), per etimologia popular de Ἴων (Íōn, «Ió») l'heroi epònim dels jonis.
- Etimologia: [2] Del llatí Iōnius, del grec antic Ἰόνιος (Iónios), per etimologia popular de Ἰώ (Iṓ, «Io») perquè es deia que havia travessat la Mar Jònica.
Adjectiu
[modifica]jònic m. (femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)
- Relatiu a, o de Jònia o els jonis.
- Relatiu a, o de l'ordre jònic.
Traduccions
[modifica]Relatiu a Jònia o als jonis
Nom
[modifica]jònic m. (només en singular)
- Dialecte del grec antic originari de l’antiga Jònia.
Traduccions
[modifica]Dialecte del grec antic
Adjectiu
[modifica]jònic m. (femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)
- Relatiu a, o de la mar Jònica.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: jò·nic (2)