iuvenis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈjʊ.wɛ.nɪs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₂yuh₁en-, derivat de l'arrel *i̯eu-3-.[1]

Adjectiu[modifica]

iuvenis m. f. n. ‎(genitiu iuvenis)

  1. jove

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu iuvenis iuvenēs iuvenia
Vocatiu iuvenis iuvenēs iuvenia
Acusatiu iuvenem iuvenis iuvenēs iuvenia
Genitiu iuvenis iuvenium
Datiu iuvenī iuvenibus
Ablatiu iuvenī iuvenibus


Antònims[modifica]

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.510-511