iuvenis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjʊ.wɛ.nɪs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₂yuh₁en-, derivat de l'arrel *i̯eu-3-.

Adjectiu

iuvenis m. f. n. ‎(genitiu iuvenis)

1. jove

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	iuvenis			iuvenēs	iuvenia
Vocatiu	iuvenis			iuvenēs	iuvenia
Acusatiu	iuvenem	iuvenis		iuvenēs	iuvenia
Genitiu	iuvenis			iuvenium
Datiu	iuvenī			iuvenibus
Ablatiu	iuvenī			iuvenibus

Antònims

• senex

Variants

• juvenis