iuris tantum

De Viccionari


Llatí[modifica]

Adjectiu[modifica]

iuris tantum

  1. Presumpció que ordena admetre com a demostrat en judici un fet, mentre no hi hagi proves en contra.
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=iuris_tantum&oldid=1691524»