iugo

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈjʊ.ɡoː/
• Etimologia: De iugum.

Verb

iugō ‎(1a present^?), iugās ‎(2a present), iugāre ‎(infinitiu), iugāvī ‎(perfet), iugātum ‎(supí)

1. unir

   figere palum in parietem — (traducció:«Clavar una estaca a la paret»)

2. junyir, gravar, centrar

Variants

• jugō, iungō

Derivats

abiugō adiugō coniugō dēiugō

dīiugō quādrīgae sēiugō subiugō

Nom

iugō

1. datiu singular de iugum
2. ablatiu singular de iugum