irrompis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iˈrom.pis/
• Rimes: -ompis

Verb

irrompis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb irrompre.

   [Que tu] irrompis o irrompes; [tu] no irrompis o irrompes.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·rom·pis (3)