irrompíveu

De Viccionari


Català[modifica]

  • Pronúncia(i): nord-occidental /i.romˈpi.βɛw/

Verb[modifica]

irrompíveu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre
    Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] irrompíeu.
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=irrompíveu&oldid=2271489»