irrogar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /i.ruˈɣa/, balear /i.roˈʝa/, /i.ruˈɣa/
Occidental: nord-occidental /i.roˈɣa/, valencià /i.roˈɣaɾ/

Verb[modifica]

irrogar trans.

  1. Produir un dany o perjudici.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: irrogo, irroga, irroguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ir·ro·gar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \i.roˈɣaɾ\
Americà: alt /i.roˈɡaɾ/, baix \i.roˈɣaɾ\

Verb[modifica]

i·rro·gar trans. ‎(present irrogo, passat irrogué, futur irrogaré)

  1. irrogar