irrogàrem

Potser volíeu: irrogarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ruˈɣa.ɾəm/
	balear /i.roˈɣa.ɾəm/, /i.ruˈɣa.ɾəm/
Occidental:	/i.roˈɣa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

irrogàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de irrogar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb irrogar

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·ro·gà·rem (4)
• Anagrama: morigerar