irisar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /i.ɾiˈza/
Occidental: nord-occidental /i.ɾiˈza/, valencià /i.ɾiˈzaɾ/

Verb[modifica]

i·ri·sar trans.

  1. Fer que tingui iridescència amb els colors de l’iris.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: iriso, irisa, irisem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /i.ɾiˈsaɾ/
Americà: alt /i.(ɾi)ˈsaɾ/, baix /i.ɾiˈsaɾ/

Verb[modifica]

i·ri·sar intr. ‎(present iriso, passat irisé, futur irisaré)

  1. Tenir iridescència.

Notes[modifica]

En castellà és intransitiu mentre que en català és transitiu.