Vés al contingut

irisar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /i.ɾiˈza/
Occidental:  nord-occidental /i.ɾiˈza/
valencià /i.ɾiˈzaɾ/, /i.ɾiˈza/

Verb[modifica]

irisar trans.

  1. Fer que tingui iridescència amb els colors de l’iris.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: iriso, irisa, irisem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: i·ri·sar (3)
  • Anagrama: arriïs

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà[modifica]

Peninsular: /i.ɾiˈsaɾ/
Americà: alt /i.(ɾi)ˈsaɾ/, baix /i.ɾiˈsaɾ/

Verb[modifica]

irisar intr. ‎(present iriso, passat irisé, futur irisaré)

  1. Tenir iridescència.

Notes[modifica]

En castellà és intransitiu mentre que en català és transitiu.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: i·ri·sar (3)