inxa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈiɲ.ʃə/, occidental /ˈiɲ.t͡ʃa/
• Rimes: -iɲtʃa
• Etimologia: D’origen incert, del castellà hincha ‎(«inflor, inflamació»), del normand enche ‎(«llengüeta») (en francès anche) o del català antic inxar ‎(«instigar malvolença»), segle XIV.

Nom

inxa f. ‎(plural inxes)

1. Llengüeta flexible de certs instruments aeròfons situada sobre el tudell que produeix un so per vibració.
2. (central) Estella petita.
3. Petit tros d’os trencat.

Sinònims

• (música) canya, llengüeta

Derivats

• instrument d'inxa

Traduccions

Llengüeta musical

• Anglès: reed ^(en)
• Castellà: lengüeta ^(es) f.
• Francès: anche ^(fr) f.

Estella petita

• Anglès: splinter ^(en)
• Castellà: astilla ^(es) f.

Tros d’os trencat

• Castellà: astilla ^(es) f., esquirla ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·xa (2)
• Anagrames: naix, xaïn, xina, Xina, xinà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot