investigo

Català

Verb

investigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de investigar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb investigar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb investigar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \im.besˈti.ɣo\, meridional \im.behˈti.ɣo\

Americà: alt /im.b(e)sˈti.ɡo/, baix \iŋ.behˈti.ɣo\, austral \im.behˈti.ɣo\

• Rimes: -iɡo

Verb

investigo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb investigar