inventiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.bənˈtiw/, balear /iɱ.vənˈtiw/
Occidental:	nord-occidental /im.benˈtiw/
	valencià /iɱ.venˈtiw/, /im.benˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí inventivus, segle XVI.

Adjectiu

inventiu m. ‎(femení inventiva, plural masculí inventius, plural femení inventives)

1. Que té capacitat o aptitud per a inventar.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ven·tiu (3)
• Anagrames: intuïven, vint-i-unè, vint-i-uné

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB