intimidaré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.ti.mi.ðəˈɾe/, occidental /in.ti.mi.ðaˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

intimidaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de intimidar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ti·mi·da·ré (5)
• Anagrama: admitirien

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.ti.mi.ðaˈɾe\, meridional \iŋ.ti.mi.ðaˈɾe\

Americà: alt /in.t(i).mi.daˈɾe/, baix \iŋ.ti.mi.ðaˈɾe\, austral \in.ti.mi.ðaˈɾe\

• Rimes: -e

Verb

intimidaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb intimidar