intimidar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.ti.miˈða/
Occidental:	nord-occidental /in.ti.miˈða/
	valencià /in.ti.miˈðaɾ/, /in.ti.miˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: intimidà
• Etimologia: Del llatí intimĭdāre, segle XIX.

Verb

intimidar trans.

1. Amenaçar, fer por.
2. Fer que un altre es retregui i que no s'expressi o faci alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	intimidar			haver intimidat
gerundi	intimidant			havent intimidat
participi	intimidat, intimidada, intimidats, intimidades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intimido	intimides	intimida	intimidem	intimideu	intimiden
	intimide						val
	intimidi						sept
	intimid				intimidau		bal, alg
				intimidam			bal
imperfet	intimidava	intimidaves	intimidava	intimidàvem	intimidàveu	intimidaven
passat simple	intimidí	intimidares	intimidà	intimidàrem	intimidàreu	intimidaren
futur	intimidaré	intimidaràs	intimidarà	intimidarem	intimidareu	intimidaran
condicional	intimidaria	intimidaries	intimidaria	intimidaríem	intimidaríeu	intimidarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intimidi	intimidis	intimidi	intimidem	intimideu	intimidin
	intimide	intimides	intimide			intimiden	occ, bal
imperfet	intimidés	intimidessis	intimidés	intimidéssim	intimidéssiu	intimidessin
		intimidesses		intimidéssem	intimidésseu	intimidessen
	intimidàs	intimidassis	intimidàs	intimidàssim	intimidàssiu	intimidassin	bal
		intimidasses		intimidàssem	intimidàsseu	intimidassen	val, bal (1)
	intimidara	intimidares	intimidara	intimidàrem	intimidàreu	intimidaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	intimida	intimidi	intimidem	intimideu	intimidin
	–				intimidau		bal, alg
	–		intimide			intimiden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				intimidàvom	intimidavo		centr, n-occ
	intimidavi						sept
	intimidaia	intimidaies	intimidaia	intimidàiem	intimidàieu	intimidaien	n-occ
condicional	intimidariva	intimidarives	intimidariva	intimidarívem	intimidaríveu	intimidariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intimido	intimidos	intimido	intimideguem	intimidegueu		n-occ
imperfet	intimidessi		intimidessi				sept, alg
	intimidessa						centr, n-occ
	intimideguessa	intimideguesses	intimidegués	intimideguéssom	intimideguéssou	intimideguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... intimidat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... intimidar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... intimidat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... intimidat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... intimidat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... intimidat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... intimidar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... intimidat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... intimidat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... intimidat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: intimido, intimida, intimidem

Derivats

• intimidació
• intimidador
• intimidatori

Traduccions

Traduccions

• Anglès: intimidate ^(en)
• Castellà: intimidar ^(es)
• Francès: intimider ^(fr)
• Gallec: intimidar ^(gl)
• Italià: intimidire ^(it)
• Llengua de signes catalana: AMENAÇAR ^(csc)
• Occità: intimidar ^(oc)
• Portuguès: intimidar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ti·mi·dar (4)
• Anagrama: dimitiran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.ti.miˈðaɾ\, meridional \iŋ.ti.miˈðaɾ\

Americà: alt /in.t(i).miˈdaɾ/, baix \iŋ.ti.miˈðaɾ\, austral \in.ti.miˈðaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí intimĭdāre.

Verb

intimidar trans., pron. ‎(pronominal intimidarse, present intimido, passat intimidé, futur intimidaré)

1. intimidar
2. (pronominal) acovardir-se

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ti·mi·dar (4)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /in.ti.miˈða/

Verb

intimidar

1. intimidar

Portuguès

Verb

intimidar

1. intimidar
2. atemorir