intimidar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /in.ti.miˈða/, valencià /in.ti.miˈðaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: intimidà
  • Etimologia: Derivat de tímid.

Verb[modifica]

intimidar trans.

  1. Amenaçar, fer por.
  2. Fer que un altre es retregui i que no s'expressi o faci alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: intimido, intimida, intimidem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·ti·mi·dar (4)
  • Anagrama: dimitiran

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \in.ti.miˈðaɾ\, meridional \iŋ.ti.miˈðaɾ\
Americà: alt /in.t(i).miˈdaɾ/, baix \iŋ.ti.miˈðaɾ\, austral \in.ti.miˈðaɾ\

Verb[modifica]

intimidar trans., pron. ‎(pronominal intimidarse, present intimido, passat intimidé, futur intimidaré)

  1. intimidar
  2. (pronominal) acovardir-se

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·ti·mi·dar (4)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /in.ti.miˈða/

Verb[modifica]

intimidar

  1. intimidar


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

intimidar

  1. intimidar
  2. atemorir