Vés al contingut

intima

De Viccionari
Potser volíeu: intimà, íntima

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /inˈti.mə/, occidental /inˈti.ma/
  • Rimes: -ima
  • Etimologia: Derivat del verb intimar.

Nom[modifica]

intima f. ‎(plural intimes)

  1. (antigament) intimació

Verb[modifica]

intima

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de intimar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb intimar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]