interpel·lar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /in.tər.pəɫˈɫa/
Occidental: nord-occidental /in.ter.peɫˈɫa/, valencià /in.teɾ.peɫˈɫar/
  • Etimologia: Del llatí interpellare ‎(«interrompre qui parla»).

Verb[modifica]

in·ter·pel·lar trans.

  1. Requerir i instar una explicació o el compliment d'un manament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: interpel·lo, interpel·la, interpel·lem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]