interpel·lant
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: central /in.tər.pəɫˈɫan/, balear /in.təɾ.pəɫˈɫant/
- Occidental: nord-occidental /in.ter.peɫˈɫan/, valencià /in.teɾ.peɫˈɫant/
- Rimes: -ant
- Etimologia: Derivat del verb interpel·lar.
Adjectiu[modifica]
in·ter·pel·lant inv. (plural interpel·lants)
- Que interpel·la.
Traduccions[modifica]
que interpel·la
|
|
Nom[modifica]
in·ter·pel·lant m. f. (plural interpel·lants)
- Qui interpel·la.
Sinònims[modifica]
- interpel·lador, en desús.
Traduccions[modifica]
interpel·lant [1] (qui interpel·la)
|
Verb[modifica]
in·ter·pel·lant
- Gerundi del verb interpel·lar
Vegeu també[modifica]
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot