interpel·lant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /in.tər.pəɫˈɫan/, balear /in.təɾ.pəɫˈɫant/

Occidental: nord-occidental /in.ter.peɫˈɫan/, valencià /in.teɾ.peɫˈɫant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Derivat del verb interpel·lar.

Adjectiu

in·ter·pel·lant inv. ‎(plural interpel·lants)

1. Que interpel·la.

Traduccions

que interpel·la

• Castellà: apelante ^(es), interpelante ^(es)

• Italià: interpellante ^(it)

Nom

in·ter·pel·lant m. f. ‎(plural interpel·lants)

1. Qui interpel·la.

Sinònims

• interpel·lador, en desús.

Traduccions

interpel·lant [1] (qui interpel·la)

• Castellà: apelante ^(es) inv., interpelante ^(es)
• Italià: interpellante ^(it)

• Llatí: apellator ^(la)

Verb

in·ter·pel·lant

1. Gerundi del verb interpel·lar

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot