interiorització

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /in.tə.ɾi.u.ɾi.d͡zə.siˈo/, balear /in.tə.ɾi.o.ɾi.d͡zə.siˈo/, /in.tə.ɾi.u.ɾi.d͡zə.siˈo/
Occidental: nord-occidental /in.te.ɾi.o.ɾi.d͡za.siˈo/, valencià /in.te.ɾi.o.ɾi.za.siˈo/

Nom[modifica]

interiorització f. ‎(plural interioritzacions)

  1. Acte o efecte d'interioritzar, especialment els models culturals i lingüístics del món social que envolta un individu no socialitzat, de manera que se'ls fa propis i els passa a percebre com a tals.
    «El fil conductor és la interiorització de la mort d'una persona estimada, l'enyor que aquesta desaparició implica, i l'acceptació del fet en nom de les lleis cícliques.» (Serra d'Or, niv. 5, pàg. 40, Montserrat, 1985)
    «A partir de la interiorització, l'individu comprèn el món de la seva comunitat i aquest món es converteix en el seu.» (TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2020. (Diccionaris en Línia))
  2. (psicologia) Procés mental que consisteix a transportar al pensament els dilemes amb què es troba al món exterior.
    «Es caracteritza per ser un període d'interiorització, d'autoanàlisi, en què el nen fa el descobriment d'ell mateix, s'interroga pel passat, pel present i pel futur, i pateix sentiments d'estranyament i inadequació davant els canvis.» (Montserrat Pérez-Portabella i Carme Aragó, Conèixer l'infant i l'adolescent, Barcelona, Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, pàg. 55, 1987)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·te·ri·o·rit·za·ci·ó (8)

Vegeu també[modifica]