interceptar

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /in.tər.səpˈta/
Occidental: nord-occ. /in.ter.sepˈta/, val. /in.teɾ.sepˈtaɾ/

Verb[modifica]

in·ter·cep·tar trans.

  1. Apoderar-se d'alguna cosa abans que arribi al fi a que es destinava.
  2. Impedir, destorbar el curs d'alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: intercepto, intercepta, interceptem

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /in.teɾ.θepˈtaɾ/, meridional \iŋ.teɾ.θepˈtaɾ\
Americà: alt /in.teɾ.s(e)pˈtaɾ/, baix \iŋ.teɾ.sepˈtaɾ\, austral /in.teɾ.sepˈtaɾ/

Verb[modifica]

in·ter·cep·tar ‎(present intercepto, passat intercepté, futur interceptaré)

  1. interceptar