interceptar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.tər.səpˈta/
Occidental:	nord-occidental /in.ter.sepˈta/
	valencià /in.teɾ.sepˈtaɾ/, /in.teɾ.sepˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: interceptà
• Etimologia: Formació culta del llatí *interceptare, creació analògica de interceptus, participi de intercipiere, segle XIX.

Verb

interceptar trans.

1. Apoderar-se d'alguna cosa abans que arribi al fi a que es destinava.
2. Impedir, destorbar el curs d'alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	interceptar			haver interceptat
gerundi	interceptant			havent interceptat
participi	interceptat, interceptada, interceptats, interceptades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intercepto	interceptes	intercepta	interceptem	intercepteu	intercepten
	intercepte						val
	intercepti						sept
	intercept				interceptau		bal, alg
				interceptam			bal
imperfet	interceptava	interceptaves	interceptava	interceptàvem	interceptàveu	interceptaven
passat simple	interceptí	interceptares	interceptà	interceptàrem	interceptàreu	interceptaren
futur	interceptaré	interceptaràs	interceptarà	interceptarem	interceptareu	interceptaran
condicional	interceptaria	interceptaries	interceptaria	interceptaríem	interceptaríeu	interceptarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	intercepti	interceptis	intercepti	interceptem	intercepteu	interceptin
	intercepte	interceptes	intercepte			intercepten	occ, bal
imperfet	interceptés	interceptessis	interceptés	interceptéssim	interceptéssiu	interceptessin
		interceptesses		interceptéssem	interceptésseu	interceptessen
	interceptàs	interceptassis	interceptàs	interceptàssim	interceptàssiu	interceptassin	bal
		interceptasses		interceptàssem	interceptàsseu	interceptassen	val, bal (1)
	interceptara	interceptares	interceptara	interceptàrem	interceptàreu	interceptaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	intercepta	intercepti	interceptem	intercepteu	interceptin
	–				interceptau		bal, alg
	–		intercepte			intercepten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	interceptariva	interceptarives	interceptariva	interceptarívem	interceptaríveu	interceptariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	interceptessi		interceptessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... interceptat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... interceptar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... interceptat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... interceptat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... interceptat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... interceptat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... interceptar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... interceptat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... interceptat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... interceptat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: intercepto, intercepta, interceptem
Vocal rizotònica: /e/, /ɛ/

Derivats

• interceptable

Relacionats

• intercepció, interceptiu, interceptor.

Traduccions

Apoderar-se d'alguna cosa abans que arribi al fi a que es destinava

• Anglès: intercept ^(en)
• Castellà: interceptar ^(es)
• Francès: intercepter ^(fr)
• Italià: intercettare ^(it)
• Llatí: intercipere ^(la)

Impedir, destorbar el curs d'alguna cosa

• Anglès: block ^(en)
• Castellà: interceptar ^(es)
• Francès: barrer ^(fr)
• Italià: intercettare ^(it)
• Llatí: intercipere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·cep·tar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.teɾ.θepˈtaɾ/, meridional \iŋ.teɾ.θepˈtaɾ\

Americà: alt /in.teɾ.s(e)pˈtaɾ/, baix \iŋ.teɾ.sepˈtaɾ\, austral /in.teɾ.sepˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

interceptar ‎(present intercepto, passat intercepté, futur interceptaré)

1. interceptar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·cep·tar (4)