intentos

Català

Verb

intentos

1. (col·loquial nord-occidental) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb intentar

Miscel·lània

• Anagrama: ostentin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈten.tos/, meridional \iŋˈteŋ.toh\

Americà: alt /inˈten.t(o)s/, baix \iŋˈteŋ.toh\, austral /inˈten.tos/

• Rimes: -entos

Nom

intentos m. pl.

1. forma plural de intento