intellego
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
intellegō (1a present?), intellegis (2a present), intellegere (infinitiu), intellēxī (perfet), intellēctum (supí)
- saber, conèixer, notar, percebre
- «O tempora, o mores! Senatus haec intellegit, consul videt; hic tamen vivit.» ([1])
- Quins temps aquests! Quina manera de comportar-nos! El Senat coneix els fets, el cònsol veu el que passa, però així i tot aquest home és viu.
- discernir, entendre, comprendre
- praestigias a veritate intellegere.
- Distingir la veritat de l'aparença.