insurgir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.surˈʒir.sə/, balear /in.suɾ.ʒiɾˈsə/
Occidental:	/in.suɾˈd͡ʒiɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: Del llatí insurgere.

Verb

insurgir-se pron.

1. Alçar-se contra l'ordre establert.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insurgir-se			haver-se insurgit
gerundi	insurgint-se			havent-se insurgit
participi	insurgit, insurgida, insurgits, insurgides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'insurgeixo	t'insurgeixes	s'insurgeix	ens insurgim	us insurgiu	s'insurgeixen
	m'insurgesc						bal
	m'insurgeixi						sept
	m'insurgisc	t'insurgixes	s'insurgix			s'insurgixen	occ
	m'insurgixo						n-occ
imperfet	m'insurgia	t'insurgies	s'insurgia	ens insurgíem	us insurgíeu	s'insurgien
passat simple	m'insurgí	t'insurgires	s'insurgí	ens insurgírem	us insurgíreu	s'insurgiren
futur	m'insurgiré	t'insurgiràs	s'insurgirà	ens insurgirem	us insurgireu	s'insurgiran
condicional	m'insurgiria	t'insurgiries	s'insurgiria	ens insurgiríem	us insurgiríeu	s'insurgirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'insurgeixi	t'insurgeixis	s'insurgeixi	ens insurgim	us insurgiu	s'insurgeixin
	m'insurgisca	t'insurgisques	s'insurgisca			s'insurgisquen	occ
	m'insurgesqui	t'insurgesquis	s'insurgesqui	ens insurgiguem	us insurgigueu	s'insurgesquin	bal
imperfet	m'insurgís	t'insurgissis	s'insurgís	ens insurgíssim	us insurgíssiu	s'insurgissin
		t'insurgisses		ens insurgíssem	us insurgísseu	s'insurgissen
	m'insurgira	t'insurgires	s'insurgira	ens insurgírem	us insurgíreu	s'insurgiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insurgeix-te	insurgeixi's	insurgim-nos	insurgiu-vos	insurgeixin-se
	–		insurgesqui's	insurgiguem-nos		insurgesquin-se	bal
	–	insurgix-te	insurgisca's			insurgisquen-se	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... insurgit
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... insurgir
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... insurgit
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... insurgit
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... insurgit
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... insurgit
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... insurgir
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... insurgit
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... insurgit
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... insurgit
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'insurgeixo, s'insurgeix, ens insurgim

Relacionats

• insurgent

Sinònims

• insurreccionar-se, rebel·lar-se, revoltar-se

Traduccions

Traduccions

• Alemany: sich erheben ^(de)
• Anglès: rebel ^(en)
• Castellà: insurreccionarse ^(es), insurgir ^(es)
• Francès: insurger ^(fr)
• Italià: insurgere ^(it)
• Llatí: insurgere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sur·gir·se (4)
• Anagrama: insurgires

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot