insubordinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.su.βur.diˈna/
	balear /in.su.boɾ.ðiˈna/, /in.su.bur.ðiˈna/
Occidental:	nord-occidental /in.su.βor.ðiˈna/
	valencià /in.su.boɾ.ðiˈnaɾ/, /in.su.βoɾ.ðiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: insubordinà
• Etimologia: Del prefix in- i subordinar.

Verb

insubordinar trans., pron. ‎(pronominal insubordinar-se)

1. Excitar a la insubordinació.
2. (pronominal) Sublevar-se, rebel·lar-se contra els superiors.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insubordinar			haver insubordinat
gerundi	insubordinant			havent insubordinat
participi	insubordinat, insubordinada, insubordinats, insubordinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insubordino	insubordines	insubordina	insubordinem	insubordineu	insubordinen
	insubordine						val
	insubordini						sept
	insubordín				insubordinau		bal, alg
				insubordinam			bal
imperfet	insubordinava	insubordinaves	insubordinava	insubordinàvem	insubordinàveu	insubordinaven
passat simple	insubordiní	insubordinares	insubordinà	insubordinàrem	insubordinàreu	insubordinaren
futur	insubordinaré	insubordinaràs	insubordinarà	insubordinarem	insubordinareu	insubordinaran
condicional	insubordinaria	insubordinaries	insubordinaria	insubordinaríem	insubordinaríeu	insubordinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insubordini	insubordinis	insubordini	insubordinem	insubordineu	insubordinin
	insubordine	insubordines	insubordine			insubordinen	occ, bal
imperfet	insubordinés	insubordinessis	insubordinés	insubordinéssim	insubordinéssiu	insubordinessin
		insubordinesses		insubordinéssem	insubordinésseu	insubordinessen
	insubordinàs	insubordinassis	insubordinàs	insubordinàssim	insubordinàssiu	insubordinassin	bal
		insubordinasses		insubordinàssem	insubordinàsseu	insubordinassen	val, bal (1)
	insubordinara	insubordinares	insubordinara	insubordinàrem	insubordinàreu	insubordinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insubordina	insubordini	insubordinem	insubordineu	insubordinin
	–				insubordinau		bal, alg
	–		insubordine			insubordinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				insubordinàvom	insubordinavo		centr, n-occ
	insubordinavi						sept
	insubordinaia	insubordinaies	insubordinaia	insubordinàiem	insubordinàieu	insubordinaien	n-occ
condicional	insubordinariva	insubordinarives	insubordinariva	insubordinarívem	insubordinaríveu	insubordinariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insubordino	insubordinos	insubordino	insubordineguem	insubordinegueu		n-occ
imperfet	insubordinessi		insubordinessi				sept, alg
	insubordinessa						centr, n-occ
	insubordineguessa	insubordineguesses	insubordinegués	insubordineguéssom	insubordineguéssou	insubordineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... insubordinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... insubordinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... insubordinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... insubordinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... insubordinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... insubordinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... insubordinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... insubordinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... insubordinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... insubordinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insubordino, insubordina, insubordinem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rebel ^(en)
• Castellà: insubordinar ^(es)
• Francès: soulever ^(fr)
• Gallec: insubordinar ^(gl)
• Italià: insorgere ^(it)
• Portuguès: insubordinar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·su·bor·di·nar (5)

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\, meridional \iŋ.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\

Americà: alt \in.s(u).boɾ.ðiˈnaɾ\, baix \iŋ.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\, austral \in.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

insubordinar trans., pron. ‎(pronominal insubordinarse, present insubordino, passat insubordiné, futur insubordinaré)

1. insubordinar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·su·bor·di·nar (5)