insubordinar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /in.su.βur.ðiˈna/
Occidental: nord-occidental /in.su.βoɾ.ðiˈna/, valencià /in.su.βoɾ.ðiˈnaɾ/

Verb[modifica]

in·su·bor·di·nar trans., pron. ‎(pronominal insubordinar-se)

  1. Excitar a la insubordinació.
  2. (pronominal) Sublevar-se, rebel·lar-se contra els superiors.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: insubordino, insubordina, insubordinem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \in.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\, meridional \iŋ.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\
Americà: alt \in.s(u).boɾ.ðiˈnaɾ\, baix \iŋ.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\, austral \in.su.βoɾ.ðiˈnaɾ\

Verb[modifica]

in·su·bor·di·nar trans., pron. ‎(pronominal insubordinarse, present insubordino, passat insubordiné, futur insubordinaré)

  1. insubordinar