inspiro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ins·pi·ro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inspirar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inspirar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inspirar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /i(n)sˈpi.ɾo/, meridional \i(ŋ)hˈpi.ɾo\
Americà: alt /insˈpi.ɾo/, baix \i(ŋ)hˈpi.ɾo\, austral /i(n)hˈpi.ɾo/

Verb[modifica]

ins·pi·ro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inspirar