insolar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.suˈɫa/
	balear /in.soˈɫa/, /in.suˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /in.soˈɫa/
	valencià /in.soˈɫaɾ/, /in.soˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: insolà, insular ‎(balear)
• Etimologia: Del llatí insolāre.

Verb

insolar trans.

1. (arts gràfiques) Exposar a la llum solar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insolar			haver insolat
gerundi	insolant			havent insolat
participi	insolat, insolada, insolats, insolades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insolo	insoles	insola	insolem	insoleu	insolen
	insole						val
	insoli						sept
	insol			insolam	insolau		bal
imperfet	insolava	insolaves	insolava	insolàvem	insolàveu	insolaven
passat simple	insolí	insolares	insolà	insolàrem	insolàreu	insolaren
futur	insolaré	insolaràs	insolarà	insolarem	insolareu	insolaran
condicional	insolaria	insolaries	insolaria	insolaríem	insolaríeu	insolarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insoli	insolis	insoli	insolem	insoleu	insolin
	insole	insoles	insole			insolen	occ, bal
imperfet	insolés	insolessis	insolés	insoléssim	insoléssiu	insolessin
		insolesses		insoléssem	insolésseu	insolessen
	insolàs	insolassis	insolàs	insolàssim	insolàssiu	insolassin	bal
		insolasses		insolàssem	insolàsseu	insolassen	val, bal (1)
	insolara	insolares	insolara	insolàrem	insolàreu	insolaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insola	insoli	insolem	insoleu	insolin
	–				insolau		bal
	–		insole			insolen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... insolat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... insolar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... insolat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... insolat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... insolat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... insolat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... insolar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... insolat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... insolat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... insolat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insolo, insola, insolem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: insolar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·lar (3)
• Heterograma de 7 lletres (ailnors)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.soˈlaɾ/, meridional \iŋ.soˈlaɾ\

Americà: alt /in.s(o)ˈlaɾ/, baix \iŋ.soˈlaɾ\, austral /in.soˈlaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí insolāre.

Verb

insolar trans., pron. ‎(pronominal insolarse, present insolo, passat insolé, futur insolaré)

1. assolellar
2. (arts gràfiques) insolar
3. (pronominal) agafar una insolació

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·lar (3)
• Heterograma de 7 lletres (ailnors)