insistir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.sisˈti/
Occidental:	nord-occidental /in.sisˈti/
	valencià /in.sisˈtiɾ/, /in.sisˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: insistí
• Etimologia: Del llatí insistĕre, de sistō ‎(«aturar»), segle XIV.

Verb

insistir intr.

1. Instar porfidiosament, persistir o mantenir-se ferm en alguna cosa.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insistir			haver insistit
gerundi	insistint			havent insistit
participi	insistit, insistida, insistits, insistides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insisteixo	insisteixes	insisteix	insistim	insistiu	insisteixen
	insistesc						bal
	insisteixi						sept
	insistisc	insistixes	insistix			insistixen	occ
	insistixo						n-occ
imperfet	insistia	insisties	insistia	insistíem	insistíeu	insistien
passat simple	insistí	insistires	insistí	insistírem	insistíreu	insistiren
futur	insistiré	insistiràs	insistirà	insistirem	insistireu	insistiran
condicional	insistiria	insistiries	insistiria	insistiríem	insistiríeu	insistirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insisteixi	insisteixis	insisteixi	insistim	insistiu	insisteixin
	insistisca	insistisques	insistisca			insistisquen	occ
	insistesqui	insistesquis	insistesqui	insistiguem	insistigueu	insistesquin	bal
imperfet	insistís	insistissis	insistís	insistíssim	insistíssiu	insistissin
		insistisses		insistíssem	insistísseu	insistissen
	insistira	insistires	insistira	insistírem	insistíreu	insistiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insisteix	insisteixi	insistim	insistiu	insisteixin
	–		insistesqui	insistiguem		insistesquin	bal
	–	insistix	insistisca			insistisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insisteix						bal, alg
imperfet	insistiva	insistives	insistiva	insistívem	insistíveu	insistiven	n-occ, alg
	insistigueva	insistigueves	insistigueva	insistiguévem	insistiguéveu	insistigueven	n-occ
passat simple	insistigué	insistigueres	insistigué	insistiguérem	insistiguéreu	insistigueren	bal
condicional	insistiriva	insistirives	insistiriva	insistirívem	insistiríveu	insistiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insistixa	insistixes	insistixa	insistisquem	insistisqueu	insistixen	n-occ
		insistixos	insistixo				n-occ
	insistesca	insistesques	insistesca			insistesquen	bal
imperfet	insistigués	insistiguesses	insistigués	insistiguéssem	insistiguésseu	insistiguessen
	insistissi		insistissi				sept, alg
	insistiguera	insistigueres	insistiguera	insistiguérem	insistiguéreu	insistigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... insistit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... insistir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... insistit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... insistit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... insistit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... insistit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... insistir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... insistit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... insistit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... insistit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insisteixo, insisteix, insistim

Relacionats

• insistent

Traduccions

Traduccions

• Anglès: insist ^(en)
• Castellà: insistir ^(es)
• Francès: insister ^(fr)
• Italià: insistere ^(it)
• Llatí: insistere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sis·tir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Català antic

Verb

insistir

1. insistir
2. Dedicar-se, percaçar un objectiu.

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	insistir
gerundi	insistint
participi	insistit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	insistesc	insisteixes	insisteix	insistim	insistits	insisteixen
					insistiu
imperfet	insistia	insisties	insistia	insistíem	insistíets	insistien
					insistíeu
passat simple	insistí	insistist	insistí	insistírem	insistist	insistiren
		insistires		insistim	insistíreu
futur	insistré	insistràs	insistrà	insistrem	insistreu	insistran
condicional	insistria	insistries	insistria	insistríem	insistríets	insistrien
					insistríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	insistesca	insistesques	insistesca	insistam	insistats	insistesquen
				insistim	insistau
					insistiu
imperfet	insistís	insistisses	insistís	insistíssem	insistíssets	insistissen
	insistira	insistires	insistira	insistírem	insistísseu	insistiren
					insistírets
					insistíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	insisteix	insistesca	insistam	insistits	insistesquen
	–			insistim	insistiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.sisˈtiɾ/, meridional \iŋ.sihˈtiɾ\

Americà: alt /in.s(i)sˈtiɾ/, baix \iŋ.sihˈtiɾ\, austral /in.sihˈtiɾ/

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí insistĕre.

Verb

insistir intr. ‎(present insisto, passat insistí, futur insistiré)

1. insistir

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sis·tir (3)