insidiar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.si.ðiˈa/
Occidental:	nord-occidental /in.si.ðiˈa/
	valencià /in.si.ðiˈaɾ/, /in.si.ðiˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: insidià
• Etimologia: Del llatí insidiārī.

Verb

insidiar trans.

1. Posar insídies a algú per enganyar-lo i fer-li mal.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insidiar			haver insidiat
gerundi	insidiant			havent insidiat
participi	insidiat, insidiada, insidiats, insidiades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insidio	insidies	insidia	insidiem	insidieu	insidien
	insidie						val
	insidiï						sept
					insidiau		bal, alg
	insidii			insidiam			bal
imperfet	insidiava	insidiaves	insidiava	insidiàvem	insidiàveu	insidiaven
passat simple	insidií	insidiares	insidià	insidiàrem	insidiàreu	insidiaren
futur	insidiaré	insidiaràs	insidiarà	insidiarem	insidiareu	insidiaran
condicional	insidiaria	insidiaries	insidiaria	insidiaríem	insidiaríeu	insidiarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insidiï	insidiïs	insidiï	insidiem	insidieu	insidiïn
	insidie	insidies	insidie			insidien	occ, bal
imperfet	insidiés	insidiessis	insidiés	insidiéssim	insidiéssiu	insidiessin
		insidiesses		insidiéssem	insidiésseu	insidiessen
	insidiàs	insidiassis	insidiàs	insidiàssim	insidiàssiu	insidiassin	bal
		insidiasses		insidiàssem	insidiàsseu	insidiassen	val, bal (1)
	insidiara	insidiares	insidiara	insidiàrem	insidiàreu	insidiaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insidia	insidiï	insidiem	insidieu	insidiïn
	–				insidiau		bal, alg
	–		insidie			insidien	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	insidiariva	insidiarives	insidiariva	insidiarívem	insidiaríveu	insidiariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	insidiessi		insidiessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... insidiat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... insidiar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... insidiat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... insidiat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... insidiat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... insidiat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... insidiar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... insidiat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... insidiat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... insidiat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insidio, insidia, insidiem

Traduccions

Traduccions

• Castellà: insidiar ^(es)
• Italià: insidiare ^(it)
• Llatí: īnsidior ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·si·di·ar (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.siˈðjaɾ\, meridional \iŋ.siˈðjaɾ\

Americà: alt /in.s(i)ˈdjaɾ/, baix \iŋ.siˈðjaɾ\, austral \in.siˈðjaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí insidiāre.

Verb

insidiar trans. ‎(present insidio, passat insidié, futur insidiaré)

1. insidiar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·si·diar (3)