innovador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.nu.βəˈðo/
	balear /in.no.vəˈðo/, /in.nu.vəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /in.no.βaˈðo/
	valencià /in.no.vaˈðoɾ/, /in.no.βaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí innovator, segle XIX.

Adjectiu

innovador m. ‎(femení innovadora, plural masculí innovadors, plural femení innovadores)

1. Que innova.

Traduccions

Que innova

• Anglès: innovative ^(en)
• Castellà: innovador ^(es)
• Francès: innovateur ^(fr)
• Llengua de signes catalana: NOVETAT ^(csc)

Nom

innovador m. ‎(plural innovadors, femení innovadora)

1. Qui innova.

Traduccions

Qui innova

• Anglès: innovator ^(en)
• Castellà: innovador ^(es)
• Francès: innovateur ^(fr)
• Llengua de signes catalana: NOVETAT ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·no·va·dor (4)
• Anagrama: rondinavo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC