injúria

Català

• Pronúncia: or. /inˈʒu.ɾi.ə/, occ. /inˈdʒ͡u.ɾi.a/
• Etimologia: Del llatí iniuria («ofensa contra el dret o la llei=ius»)

Nom

in·jú·ri·a f. (plural injúries)

1. Delicte causat per paraules o actes contra l'honor o la reputació d'una persona.

Sinònims

ofensa, ultratge

Traduccions

    Ofensa, ultratge [1]

Anglès: affront (en) Castellà: injuria (es) Francès: injure (fr) Italià: ingiuria (it)

Llatí: injuria (la) Occità: afront (oc) Portuguès: injúria (pt) Sànscrit: अपराध (sa) m.

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre injúria
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre injúria