injúria

Potser volíeu: injuria, injurià

Català

• Pronúncia: oriental /inˈʒu.ɾi.ə/, occidental /inˈd͡ʒu.ɾi.a/
• Etimologia: Del llatí iniuria ‎(«ofensa contra el dret o la llei=ius»)

Nom

in·jú·ri·a f. ‎(plural injúries)

1. Delicte causat per paraules o actes contra l'honor o la reputació d'una persona.

Sinònims

ofensa, ultratge

Traduccions

Ofensa, ultratge [1]

• Anglès: affront ^(en)
• Castellà: injuria ^(es)
• Francès: injure ^(fr)
• Italià: ingiuria ^(it)
• Llatí: injuria ^(la)

• Llengua de signes catalana: INSULTAR ^(csc)
• Occità: afront ^(oc)
• Portuguès: injúria ^(pt)
• Sànscrit: अपराध ^(sa) m.

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot