inhaerens

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ɪnˈhaj.rɛns/
  • Etimologia: Derivat de inhaereō.

Adjectiu[modifica]

inhaerēns m. f. n. ‎(genitiu inhaerentis)

  1. fix, unit, adherit
  2. inherent, inseparable

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu inhaerēns inhaerentēs inhaerentia
Vocatiu inhaerēns inhaerentēs inhaerentia
Acusatiu inhaerentem inhaerēns inhaerentēs inhaerentia
Genitiu inhaerentis inhaerentium
Datiu inhaerentī inhaerentibus
Ablatiu inhaerentī inhaerentibus