inhòspit

Català

• Pronúncia: /inˈɔs.pit/
• Etimologia: Del llatí inhospĭtus, format pel prefix in ‎(«negació») i el terme hospes ‎(«hoste, convidat»).

Adjectiu

in·hòs·pit m. ‎(femení inhòspita, plural masculí inhòspits, plural femení inhòspites)

1. Lloc d'aspecte poc acollidor i desprotegit, del què s'intueix una mala estada.

Traduccions

Traduccions: inhòspit

• Anglès: inhospitable ^(en)
• Castellà: inhóspito ^(es) m.

• Italià: inospitale ^(it) m. f.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot