infringir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /iɱ.fɾinˈʒi/
Occidental: nord-occidental /iɱ.fɾinˈd͡ʒi/, valencià /iɱ.fɾinˈd͡ʒiɾ/

Verb[modifica]

in·frin·gir trans.

  1. Violar, traspassar alguna llei, pacte o tractat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: infringeixo, infringeix, infringim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \iɱ.fɾiŋˈxiɾ\, meridional \iɱ.fɾiŋˈhiɾ\
Americà: alt \iɱ.f(ɾi)ŋˈxiɾ\, baix \iŋ.fɾiŋˈhiɾ\, austral \iɱ.fɾiŋˈxiɾ\

Verb[modifica]

in·frin·gir ‎(present infrinjo, passat infringí, futur infringiré)

  1. infringir