informe

Potser volíeu: informé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɱˈfor.mə/, occidental /iɱˈfoɾ.me/
• Rimes: -oɾme
• Etimologia: Adjectiu: del llatí informis.
• Etimologia: Nom: del castellà informe.

Adjectiu

informe inv. ‎(plural informes)

1. Que no té la forma, figura i perfecció que li correspon.

Traduccions

Que no té la forma

• Anglès: shapeless ^(en)
• Castellà: informe ^(es)
• Francès: informe ^(fr)

• Italià: informe ^(it), sformato ^(it)
• Llatí: informis ^(la)

Nom

informe m. ‎(plural informes)

1. Notícia o instrucció que es dóna d'alguna cosa.
2. (dret) Acte d'informar l'advocat i el mateix discurs que pronuncia.

Sinònims

• estudi, memòria, report
• relació, relat

Traduccions

Notícia o instrucció

• Afrikaans: rapport ^(af)
• Albanès: raport ^(sq) m.
• Alemany: Bericht ^(de) m.
• Anglès: report ^(en)
• Àrab: تَقْرِير‎ ^(ar) m.
• Armeni: զեկույց ^(hy) ‎(zekuitx)
• Castellà: informe ^(es)
• Coreà: 보고 ^(ko) ‎(bogo)
• Danès: rapport ^(da) c.
• Eslovac: správa ^(sk) f.
• Eslovè: poročilo ^(sl) n.
• Esperanto: raporto ^(eo)
• Estonià: aruanne ^(et)
• Finès: selvitys ^(fi)
• Francès: rapport ^(fr), mémoire ^(fr), information ^(fr)
• Gallec: parte ^(gl) m., informe ^(gl) m.
• Georgià: მოხსენება ^(ka) ‎(mokhsèneba)
• Grec: αναφορά ^(el) f. ‎(anaforà)
• Hebreu: דּוּ״חַ‎ ^(he) m.
• Hindi: रिपोर्ट ^(hi) f.
• Hongarès: jelentés ^(hu)
• Indonesi: laporan ^(id)
• Italià: informazione ^(it), rapporto ^(it) m.

• Japonès: 報告 ^(ja)
• Kazakh: есеп ^(kk) ‎(esep/iessep)
• Llatí: instructio ^(la), relatus ^(la) m., auditio ^(la) f.
• Neerlandès: rapport ^(nl) n.
• Noruec: rapport ^(no)
• Occità: rapòrt ^(oc) m.
• Polonès: raport ^(pl) m., sprawozdanie ^(pl) n.
• Portuguès: relato ^(pt) m., relatório ^(pt) m.
• Romanès: raport ^(ro) n.
• Rus: докла́д ^(ru) m. ‎(doklad), отчёт ^(ru) m. ‎(ottxot)
• Serbocroat: извештај ^(sh), izveštaj ^(sh) m.
• Suahili: ripoti ^(sw)
• Suec: rapport ^(sv) c.
• Tadjik: гузориш ^(tg)
• Tai: รายงาน ^(th)
• Turc: rapor ^(tr)
• Txec: zpráva ^(cs) f., hlášení ^(cs) n.
• Ucraïnès: звіт ^(uk) m. ‎(zvit), до́повідь ^(uk) f. ‎(dòpovid)
• Urdú: رپورٹ‎ ^(ur) f.
• Uzbek: doklad ^(uz)
• Való: rapoirt ^(wa) m.
• Vietnamita: báo cáo ^(vi)
• Xinès: 報告 ^(zh) ‎(报告, bàogào)

Acte d'informar l'advocat

• Castellà: informe ^(es)
• Francès: plaidoyer ^(fr)

• Italià: piazo ^(it), difesa ^(it)
• Llatí: verbum ^(la), oratio ^(la)

Verb

informe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de informar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb informar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb informar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb informar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·for·me (3)
• Anagrames: forníem, morfien

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: informe

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱˈfoɾ.me\

Americà: alt \iɱˈfoɾ.me\, baix \iŋˈfoɾ.me\, austral \iɱˈfoɾ.me\

• Etimologia: Adjectiu: del llatí informis.
• Etimologia: Nom: del verb informar.

Adjectiu

in·for·me inv. ‎(plural informes)

1. informe

Nom

in·for·me m. ‎(plural informes)

1. informe

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iɱˈfor.me/

Adjectiu

in·fór·me inv. ‎(plural informi)

1. informe