informe

Potser volíeu: informé

Català

• Pronúncia: oriental /iɱˈfor.mə/, occidental /iɱˈfoɾ.me/
• Rimes: -oɾme
• Etimologia: Adjectiu: del llatí informis.
• Etimologia: Nom: del castellà informe.

Adjectiu

in·for·me inv. ‎(plural informes)

1. Que no té la forma, figura i perfecció que li correspon.

Traduccions

Que no té la forma

• Anglès: shapeless ^(en)
• Castellà: informe ^(es)
• Francès: informe ^(fr)

• Italià: informe ^(it), sformato ^(it)
• Llatí: informis ^(la)

Nom

in·for·me m. ‎(plural informes)

1. Notícia o instrucció que es dóna d'alguna cosa.
2. (dret) Acte d'informar l'advocat i el mateix discurs que pronuncia.

Sinònims

• estudi, memòria
• relació, relat

Traduccions

Notícia o instrucció

• Anglès: report ^(en)
• Castellà: informe ^(es)
• Francès: rapport ^(fr), mémoire ^(fr), information ^(fr)

• Italià: informazione ^(it)
• Llatí: instructio ^(la)

Acte d'informar l'advocat

• Castellà: informe ^(es)
• Francès: plaidoyer ^(fr)

• Italià: piazo ^(it), difesa ^(it)
• Llatí: verbum ^(la), oratio ^(la)

Verb

in·for·me

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb informar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb informar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb informar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb informar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: informe

Castellà

• Pronúncia: /iɱˈfor.me/
• Etimologia: Adjectiu: del llatí informis
• Etimologia: Nom: derivat del verb informar

Adjectiu

in·for·me inv. ‎(plural informes)

1. informe

Nom

in·for·me m. ‎(plural informes)

1. informe

Italià

• Pronúncia: /iɱˈfor.me/

Adjectiu

in·fór·me inv. ‎(plural informi)

1. informe