Vés al contingut

infligir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /iɱ.fliˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /iɱ.fliˈd͡ʒi/, valencià /iɱ.fliˈd͡ʒiɾ/

Verb

[modifica]

infligir trans.

  1. Imposar a algú una pena o càstig.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: infligeixo, infligeix, infligim

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·fli·gir (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional \iɱ.fliˈxiɾ\, meridional \iɱ.fliˈhiɾ\
Americà: alt \iɱ.fliˈxiɾ\, baix \iŋ.fliˈhiɾ\, austral \iɱ.fliˈxiɾ\

Verb

[modifica]

infligir trans. ‎(present inflijo, passat infligí, futur infligiré)

  1. infligir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·fli·gir (3)