infligir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /iɱ.fliˈʒi/
Occidental: nord-occidental /iɱ.fliˈd͡ʒi/, valencià /iɱ.fliˈd͡ʒiɾ/

Verb[modifica]

in·fli·gir trans.

  1. Imposar a algú una pena o càstig.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: infligeixo, infligeix, infligim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \iɱ.fliˈxiɾ\, meridional \iɱ.fliˈhiɾ\
Americà: alt \iɱ.fliˈxiɾ\, baix \iŋ.fliˈhiɾ\, austral \iɱ.fliˈxiɾ\

Verb[modifica]

in·fli·gir trans. ‎(present inflijo, passat infligí, futur infligiré)

  1. infligir