inferiu
Català[modifica]
Verb[modifica]
inferiu
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de inferir
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb inferir
- segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb inferir
Miscel·lània[modifica]
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
inferiu
- segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de inferir
- segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de inferir
- segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de inferir